Entrenem amb la Mireia Miró Varela (pugen al Pedraforca amb una estrella)

21 de maig de 2011
L'entrevista Avui hem fet un entrenament de luxe amb una persona extraordinària: ni més ni menys que amb la campiona del món d'esquí de muntanya, la Mireia Miró. La Mireia aquesta temporada ha guanyat pràcticament totes les curses d'esquí de muntanya que ha disputat, i no han estat poques. Ha quedat primera en quatre de les cinc proves de la Copa del Món per proclamar-se'n guanyadora i va tornar dels Campionats del Món disputats a Claut, Itàlia, amb 4 ors, 1 plata i 2 bronzes, entre aquestes medalles el metall més preuat: l'or de la cursa individual femenina. També es va imposar a la mítica Pierra Menta i a Adamello, on feia parella amb la Laetitia Roux, una bona amiga i alhora la seva principal rival en les curses individuals.

En esquí de muntanya la Mireia ha demostrat no tenir qui li faci ombra i els temps invertits en fer recorreguts durs i tècnics han estat increïbles.

Després de la impressionant temporada d'hivern que ha fet la Mireia, la temporada d'estiu també promet. De moment es va imposar a la primera cursa de l'Skyrunner World Series disputada a Arles, França.

Per conèixer-la una mica millor podeu visitar la seva pàgina web.

Aquests dies t'hem vist a diferents entrevistes com a la revista Desnivel o a COMRadio. Què et puc preguntar que no t'hagin preguntat ja?

La veritat és que darrerament m'han fet moltes entrevistes. Algunes presencials, però la majoria per correu electrònic o per telèfon. La primera que m'han fet mentre corria ha estat aquesta i, a més, en un entorn increïblement bonic com és el Pedraforca!

Enguany ho has guanyat pràcticament tot. Com se sent una noia tan jove com tu amb un palmarès com aquest? Només 22 anys, no?

Sí, 22 anys a prop de fer-ne 23.

Estic molt contenta, però m'he hagut d'esforçar de valent per aconseguir-ho. Durant tota la temporada he centrat totes les meves energies a millorar cada dia una mica. Encara em queden aspectes per millorar, però no hi ha pressa. El que tinc clar és que visc un moment únic i el vull aprofitar al màxim. Sovint penso que podria millorar una mica els meus temps si arrisqués més a les baixades, però vull tenir-ho tot controlat. No m'agradaria llençar-ho tot a fer punyetes per arriscar més del compte. Fa tres anys em vaig esquinçar un turmell bastant fort en quedar-se'm l'esquí travat en una baixada i vaig estar parada durant un parell de mesos. Van ser dos mesos molt llargs i on semblava que millorés a ritme de tortuga. D'altra banda, vaig tenir "sort" que va ser a finals de temporada, i no em vaig perdre massa curses. Però no és una experiència massa agradable.

Has notat algun canvi en la teva vida i entorn després d'aquesta temporada tan bona i d'esdevenir la campiona del món?

No, no massa. Porto quasi la mateixa vida que si no hagués estat campiona del món. Potser l'única diferència respecte altres estius és que aquest no treballaré.

Creus que en aquest esport les noies esteu valorades de la mateixa manera que els nois?

No estem valorades igual perquè som menys, les diferències entre la 1a i la 10na són molt més grans que en els nois, on tot va molt més just. Però sempre hi he trobat molt bon ambient, i això és el que acaba sent més important!

Les noies heu fet millores increïbles en els darrers anys. Cada vegada obteniu resultats més propers als nois. Et veus algun dia creuant la línia d'arribada en primera posició?

No, tot i que els nostres percentatges s'hagin igualat amb els d'altres esports de resistència respecte als nois, fisiològicament hi ha molts factors limitants. No podrem fer mai els temps dels primers nois, però d'altra banda també fem curses atraients; tenim maneres diferents de córrer en un mateix recorregut.

Quan et queda temps, tens el costum d'anar a la muntanya sense presses, només a gaudir-ne?

Normalment sempre que vaig a la muntanya ho faig per córrer. M'agrada molt entrenar i competir. En general la muntanya m'agrada, però en aquests moments la percebo d'una manera molt diferent a la majoria de la gent, ja que l'excursió de tot el dia a la muntanya m'avorreix!

Com portes el tema de viure tan apartada de la teva família durant una bona part de l'any?

Des de sempre he valorat ser una persona independent i no tenir lligams. M'agrada viure a la meva pròpia casa i no haver de donar explicacions a ningú del que faig o deixo de fer. Els meus pares i la meva germana sovint venen a veure'm a les curses, però realment passo molta part de l'any sense veure'ls. Hi ha moments que els trobo a faltar, però aquest estil de vida m'agrada.

A part de la competició, què més hi ha?

M'agrada aprendre idiomes. En aquests moments sóc capaç de parlar-ne uns quants i darrerament m'he apuntat a un curs d'alemany. M'hagués agradat estudiar Filologia Hispànica, però aquest tren ja ha passat. M'agradaria presentar-me a les oposicions de bombers quan deixi l'alta competició.
Comentaris i/o paraules amables
Enviat per Albert Pérez Monfort
Moltes felicitats per l'excel·lent temporada d'hivern. Espero que la propera temporada et vagi tant bé com aquesta i ens donis moltes més alegries.

Ets fantàstica!
L'entrenament
Feia cert temps que seguíem els resultats de la Mireia, però encara no havíem tingut l'oportunitat de conèixer-la personalment. Aquest entrenament l'hem gaudit a tope i amb molt bona companyia. Ha estat un plaer en majúscules!

La Mireia, a part de ser una fora de sèrie, és molt oberta i agradable.

La proposta d'entrenament que ens va fer no podia ser millor: pujada al Pedraforca pel canal del Verdet i baixada per la tartera.

Durant tota l'estona el ritme ha estat molt alt. A la pujada la Mireia tenia temps d'avançar-se. Se li notava que anava molt sobrada. Durant el tram de tartera baixava a un ritme per nosaltres impossible de seguir, però en tot moment ens ha esperat i ha estat una excel·lent companya de sortida. En els bons moments la Mireia fa aquest recorregut en 1h 30'. Avui hem trigat una mica més, però ja havíem quedat que el cronòmetre avui no el miraríem.

A les 8.30 del dissabte ens trobem a Guardiola per pujar amb cotxe cap a l'aparcament del refugi Lluís Estasen. L'aparcament estava totalment ple de cotxes i hem deixat la furgoneta un tros enllà de la pista que puja cap el coll del Collell, molt a prop d'un punt on hi ha un camí que va fins al refugi. El primer tram l'hem fet a peu, sense pressa. Arribats al refugi ens hem posat a córrer en direcció a la canal de Verdet. La majoria del tram l'hem fet corrent, excepte en els punts on la pujada era més intensa. Ja a la canal hem continuat sense córrer fins al cim del Pedraforca on hem aprofitat per fer beure i menjar una mica. Des d'aquí hem baixat fins l'enforcadura i ja no hem parat de córrer fins al cotxe.

Les principals dades del recorregut han estat:

Alçada màxima: 2.506 m
Desnivell positiu: 960 m
Durada: unes 2h*
Distància recorreguda: 9,2 km





Moltes gràcies Mireia per compartir amb nosaltres aquests moments tan fantàstics. Ha estat genial!!!


* El temps aquí indicat no es pot prendre com a referència per fer el recorregut a ritme de senderisme.
Punts marcats a l'itinerari
Mirador del Gresolet
Refugi de Lluís Estasen
Pedraforca - Pollegó Superior (2.506 m)