Entrenem amb la Judit Casas Àlvarez (Volta entre Terrassa i Matadepera)

18 d'octubre de 2011
L'entrevista Aquesta vegada hem sortit a entrenar amb una noia especialista en llargues distàncies. És capaç de competir en proves increïblement llargues, amb desnivells acumulats també enormes, i sovint en condicions extremes. A més, en aquesta mena de curses i durant moltes hores, imposa un ritme difícil de seguir.

La Judit des de sempre s'ha vist atreta per la muntanya i des de fa uns anys s'ha decantat pel vessant més competitiu, on ha fet un progrés impressionant i on ha obtingut resultats dignes d'admiració. Sense anar més lluny enguany ha estat la primera classificada a la Lliga Catalana de Curses d'Ultraresistència. També va vèncer les dues primeres edicions de l'ultra trail d'Andorra, una cursa que s'ha fet famosa per la seva duresa.

A banda dels ultra trails també competeix en raids de muntanya amb l'equip Raids del Segre - Borges Trail (http://raiddelsegre.blogspot.com), amb el qual ha aconseguit resultats excel·lents. Tot això ens ho ha explicat en aquest entrenament.

Com el veus aquest món de les curses d'ultraresisència?

El món de les ultres i el raids ha crescut en els darrers anys. Cada vegada se n'organitzen més. Fa relativament poc pràcticament no n'hi havia. En canvi, actualment se'n fan cada setmana i fins i tot t'és possible escollir entre més d'una opció. Enguany per primera vegada s'ha fet la Lliga Catalana de Curses d'Ultraresistència que n'ha englobat un total de cinc, més o menys un ultra per mes. Actualment hi ha curses d'aquest estil d'allò més temptadores, que tinc moltes ganes de fer algun dia.



Arribada a l'Ultra
d'Andorra 2010


Com vas començar a fer curses d'aquestes distàncies?

Un dia uns amics em van animar a anar a l'ultra trail d'Andorra. No era massa conscient del que anava a fer, però aquella mateixa setmana m'hi vaig apuntar. Vaig anar-hi i, per sorpresa meva, el vaig guanyar. Em van enganyar una mica en fer-me aquesta proposta, però em va sortir rodó. Això va ser fa només un parell anys, el 2009. El 2010 el vaig tornar a fer i també vaig guanyar. Enguany en tenia moltes ganes, però hi ha un calendari farcit de curses d'ultraresistència d'allò més interessants. Havia d'escollir entre l'ultra d'Andorra i el Tour del Mont-Blanc, que per a mi era nova i una distància, 170 quilòmetres, que no havia provat mai abans. Així, no vaig poder resistir-me d'anar al Mont-Blanc.

Aquest any també hi ha hagut els ultres de la Lliga Catalana de la FEEC, de les quals n'he fet tres. Els justos que necessitava per guanyar-la. Em fa molta il·lusió pel títol, tot i que sóc conscient que hi ha moltes altres noies amb molt nivell, però que no han competit en aquesta lliga, cosa que m'ha permès ser la primera.

Moltes noies... no tantes. En qualsevol cas la regularitat també compte.

Sí, és clar, jo també he fet estratègia. N'he fet tres i les he pogut guanyar les tres. Com que no me'n calien més ho vaig deixar aquí. Vaig fer el de Barcelona, el de Coll de Nargó i la Núria-Queralt, i vaig deixar l'Ultra Trail de la Serra del Montsant i Emmona. Emmona té molt desnivell i crec que és el més dur de la lliga, tot i que el d'Andorra la supera en duresa. Si no t'és necessari, també t'has de reservar perquè quedes super baldat després de cada ultra.



Ultra trail du Mont-Blanc 2011


Així, pel que m'has explicat fins ara, aquesta temporada has participat a tres ultres de la lliga i a la del Mont-Blanc. N'has fet algun més?

D'ultres no n'he fet cal altre, però aquesta temporada, de maig a setembre, també he participat a quatre raids de muntanya, on es combinen diferents disciplines esportives.

Participo a raids i ultres més o menys per igual. Aquesta temporada ha sortit una prova d'aquestes característiques més o menys cada quinze dies. És un calendari molt exigent!

A la pretemporada vaig participar al circuit de raquetes de neu.

Després d'un ultra, quant temps necessites per recuperar-te?

En això cada persona és diferent. En el meu cas el dos primers dies després de la cursa estic super cansada, però de seguida tinc ganes de tornar a entrenar. L'eufòria de veure't capaç de fer això et dóna forces i t'empeny a tornar-hi. Durant dues setmanes et sents lent i com amb agulletes, però segueixes amb els entrenaments. No obstant, crec que pots tenir les mateixes agulletes que si fessis una mitja marató a un ritme elevat. Per exemple, al cap de quinze dies de l'ultra del Mont-Blanc vaig fer un raid de dos dies. Més o menys, per estar una altra vegada a punt, necessito uns quinze dies. Per tornar a fer un altre ultra, un mes. Deixar només quinze dies entre ultres m'és molt obligat i no em resulta convenient.



Arribada a l'ultra
Coll de Nargó 2011


Amb noies hi ha gaire rivalitat amb el que fas?

Evidentment no tanta com en nois, però més del que la gent acostuma a imaginar-se. Potser en una prova n'hi ha una vintena. No són massa, però és un percentatge significatiu. A més, moltes fan temps destacats. En llarga distància no hi ha tanta diferència entre els temps dels nois i les noies com en distàncies curtes. Normalment acostumo a quedar entre els vint primers de la general. A Andorra per exemple vaig ser la vuitena, a Barcelona vaig quedar entre els deu primers.

A la segona edició de l'ultra trail d'Andorra, l'any passat, a causa de les condicions meteorològiques i la duresa del recorregut va plegar molta gent. En canvi tu vas arribar molt aviat. No vas tenir temptacions de plegar?

Això de plegar no entra dins dels meus plans. Ja em puc trobar amb inconvenients, que si puc caminar o córrer, continuaré. Només plegaria si quedés impedida físicament, però de moment no m'ha passat mai. Darrerament he tingut alguns problemes estomacals, però penso que no han estat motius per plegar. Si en un ultra no estic tan bé com en altres ocasions, afluixaré el ritme, trigaré més, però seguiré. Crec que després d'un abandonament tindria mals de consciència. Prefereixo tirar endavant encara que pateixi una mica.

Però els bons també abandonen. Sinó mira que va passar aquest any a Cavalls del Vent, on van abandonar el Kilian, l'Iker, l'Andy Symonds i altres corredors destacats.

Ho sé, però igualment ho descarto, tot i que sé que algun dia pot arribar i intento conscienciar-me per quan passi. Això del fracàs, a nivell personal, no a nivell competitiu, no ho porto massa bé. En això el cap hi té molt a dir, sobretot quan et trobes amb adversitats com pluja, fred, vent o neu. Tots aquests factors poden ser excuses perfectes per plegar o tot el contrari, donen més emoció a la prova. Si plou i no pares de córrer, no tindràs fred. Si et mulles, no passa res, ja que t'acabaràs assecant una altra vegada.

Com et va començar l'afició a córrer i competir?

Abans de dedicar-me a les curses sortia a la muntanya a fer excursions i també feia castells amb els Minyons de Terrassa. Em vaig lesionar fent castells i vaig començar a córrer. Primer en plà molt tranquil, però aviat em van venir ganes de dedicar-m'hi més seriosament. Del córrer vaig passar a les duatlons, i de les duatlons, als raids. Després dels raids van venir els ultres i ara combino ambdues coses: raids i ultres.

L'equip Raids del Segre es va fixar amb mi i em va proposar entrar a formar-ne part. Amb aquest equip he participat a la Copa Catalana de Raids, a la Lliga Espanyola i en alguns raids internacionals.



Raid Costa Rica


Com va anar que aquest equip es fixés amb tu?

Prèviament no ens coneixíem de res, però és difícil trobar noies per fer raids i que puguin tocar una mica totes les disciplines associades als raids. Van buscar noies que portessin bé el córrer i la BTT. Com que feia duatlons m'ho van proposar.

La resta de les disciplines dels raids no les practicava, però això no va ser cap problema perquè m'agrada provar coses noves.

Sobretot al principi fa una mica de respecte anar amb un equip on tota la resta són nois, ja que en general estan molt més forts, però els raids són un treball en equip i, si en algun moment passo dificultats, sé que m'ajudaran. En la majoria dels raids, i en tots els internacionals, a cada equip hi ha d'haver obligatòriament una noia.

Quina és la distància més llarga que has corregut?

De forma continua ha estat l'ultra trail del Mont-Blanc. Pel que fa a raids n'he fet un de set dies, on va sortir un acumulat d'uns 700 quilòmetres. Lògicament com a suma dels diferents esports que s'hi fan.

Com et pots imaginar a noies que els agradi aquest ritme de vida no n'hi ha gaires. Això d'estar entre cinc o set dies en condicions precàries, sense pràcticament dormir i sense poder-se dutxar no entra en els plans de la majoria de noies.

Ara que comentes això de no dormir. Els metges especialitzats en el son diuen que no tenir uns bons hàbits en aquest aspecte comporta veritables problemes d'insomni. Com ho portes tu això?

Sí, això he sentit a dir. En el meu cas no he tingut cap mena de problema i en el dia a dia quotidià dormo perfectament bé. La nit següent a l'acabament d'un ultra trail, pel mateix cansament i mal a tot arreu, sé que no dormiré. A part d'això la resta de nits dormo bé. Sí que conec gent que m'ha comentat que els costa dormir a causa d'aquests excessos. Jo vaig tan cansada que necessito molt dormir i suposo que per això no tinc problemes. Ara que, normalment, no dormo mai més de sis hores.

Hi ha alguna prova de la qual et sentis més orgullosa o que t'hagi agradat especialment?

Per mi una de les curses més simbòliques va ser el meu primer ultra. Va ser molt guapo descobrir el que era per a mi aquella disciplina nova. M'ho vaig passar molt bé.

També dels raids internacionals me n'he emportat un record bestial. De la convivència amb els companys, del que has patit, del que m'han ajudat i, en general, de com ha anat tot. Són dies intensos amb emocions molt fortes, on es comparteixen experiències inoblidables. A més, acabar-los és un orgull personal i col·lectiu, més que quedar primera a qualsevol dels ultres o curses individuals on hagi pogut guanyar.



Arribada ultra trail du
Mont-Blanc


I el famós ultra trail del Mont-Blanc, com el recordes?

Enguant era la primera vegada que el feia i vaig anar com a descobrir-lo. Em vaig dir a mi mateixa: ja he fet la lliga, que era el meu objectiu principal, i aquest el faré amb molta tranquil·litat. La cursa del Mont-Blanc la vaig fer després d'una parada obligada a causa d'un problema de salut i els metges em van prohibir anar-hi. Però em vaig trobar bé com per fer-la i no els vaig fer cas. Tres setmanes de preparació i cap a Chamonix. Vaig pensar que si tenia problemes, plegaria, encara que com he comentat, això de plegar no entra en el meu cap... No em vaig trobar gens malament en cap moment, però tampoc vaig forçar-me. Vaig anar a gaudir-la, sense presses per poder gaudir del paisatge. En tinc molt bon record. Tinc clar que el tornaré a fer, però segurament la temporada que ve no serà. De cara la temporada vinent estic molt temptada d'anar a fer la Ronda dels Cims a Andorra. També he sentit a parlar d'altres curses que em tempten com el Tour dels Gegants o la de l'Everest. Aquestes curses llargues m'encantaria fer-les totes i anar-ne provant de noves. El problema de vegades és el cost de tot això, ja que me les he de costejar jo al 100%, i Déu n'hi do el que valen. Enguany només m'han subvencionat les tres curses de la lliga. La resta me les he hagut de pagar jo. També m'he de costejar tots els viatges, les manutencions i els allotjaments. Al final és una pasta! Els companys, de conya, em diuen la noia tuppers, ja que sempre intento portar-me el menjar cuinat de casa i així estalviar una mica.



Raid a Costa Rica


Combinar les curses, els entrenaments amb la feina deu ser complicat.

Més que complicat. A més m'agrada molt fer vida social i trobar-me amb els amics. Per això dormo poques hores. No vull renunciar a res.

El ritme que portàvem avui, seria per a tu un ritme normal en un ultra dels que fas?

Sí, força normal. Depèn de la part de l'ultra. En començar vaig més ràpid i des de la meitat cap al final acostumo a portar aquest ritme. A les pujades camino ràpid, i als plans i a les baixades corro. Però sempre a un ritme en el qual em senti còmode, que no tingui la sensació de passar-me o anar massa forta, altrament no sé si acabaria. El que em passa sempre és que al començament em costa agafar el ritme, però una vegada he escalfat, puc aguantar moltes hores.

Uff, estic impressionat que puguis aguantar 100 quilòmetres a aquest ritme. Ja veig que no t'hi podré acompanyar...

Veig que portes la indumentària del club Diedre.

Sí, sóc membre del club. Diedre és una botiga des d'on es va crear aquest club de muntanya. El formem gent que ens agrada córrer per muntanya. Uns fan la Copa Catalana, altres hem fet la Lliga d'Ultratrails, altres el Circuit de Raquetes. Hi ha gent de tots els nivells i és un club molt obert. Té des de gent molt bona com el Pere Aurell o la Núria Piques, a gent amb un nivell més normal. El club t'ajuda a costejar-te algunes curses si et compromets a participar a un nombre mínim de curses d'algun dels circuits.



Raid a Costa Rica


Per fer totes aquestes coses has hagut d'adaptar alguna cosa a la teva vida? En el sentit de canviar els hàbits alimentaris o establir unes determinades pautes.

He adaptat coses perquè la mateixa competició m'hi ha portat, però les coses per mi més importants, com per exemple els amics, les mantinc com abans. En èpoques he fet coses que si no competís no faria, com per exemple llevar-me a les cinc del matí per anar a entrenar i després a la tarda tornar-hi. A més, tinc una vida social força activa, que fa que sempre quedi amb gent per anar a prendre alguna cosa o simplement xerrar. Penso que com en molts altres aspectes de la vida ens anem modelant en funció del que fem, però conscientment no he hagut de fer adaptacions dràstiques. Per exemple segueixo essent vegetariana com ho era abans i menjo molt poca proteïna.

Les distàncies sobre les quals competeixes són enormes. Distàncies que impliquen un esforç important durant un nombre gran d'hores. Com s'entrena això?

Surto a entrenar pràcticament cada dia. Alterno el córrer amb la bicicleta de muntanya i les distàncies llargues amb les curtes. Els caps de setmana que no tinc competició faig tirades llargues, de diverses hores.



Campionat del Món de
Raids 2010


Què cal fer per poder participar a un ultra trail? Suposem que parlem d'una persona que pot fer bé una mitja marató de muntanya, però que mai abans ha fet distàncies llargues.

S'hauria de veure quin fons té aquesta persona i si està per exemple acostumada a fer excursions per muntanya de moltes hores. A més, per fer això, cal que t'agradi la muntanya. Penso que són requisits bàsics. Són necessàries molta resistència i moltes ganes. A part, hi ha també un factor psicològic important.

Jo, per exemple, vaig passar de fer una mitja marató a fer un ultra trail. Abans, ni tan sols havia fet la distància de marató.

Ens pots fer un pla d'entrenament per tal de poder fer un ultra a uns mesos vista?

Més ho menys us recomanaria el que us he comentat abans, i és el que a mi m'ha funcionat. Us diria que entrenéssiu cada dia i combinéssiu la bicicleta amb el córrer, un dia cada cosa. La disponibilitat és un factor que condiciona molt a l'hora de poder fer això. Amb un horari laboral estàndard podria anar bé fer entrenaments de dues hores entre setmana, si es pot de més estona millor, i tirades més llargues els caps de setmana. Un dels dos dies del cap de setmana intentar fer una tirada d'almenys quatre hores. Com abans, si pot ser més llarga millor.
Comentaris i/o paraules amables
Enviat per Irene
Jo recordo haver vist la Judit per primera vegada a la cursa del Bolet. Hi anava com a Ridícul Team, un nom simpàtic que es van posar una colla de Minyons de Terrassa per fer equip a les curses. Entre ells hi havia alguns amics meus de tota la vida com són l'Àlex i el Xavi. Evidentment la Judit de ridícul només en portava el nom, perquè llavors ja es veia que allà hi havia fusta. Va ser el Xavi qui em va dir que la Judit es distingia sobretot per una cosa: que quan ja havien acabat l'activitat que fos ella sempre volia tornar-hi, continuar, vaja que portava unes piles d'aquelles que duren i duren... Al cap d'un temps, no recordo quan, vaig veure al Temps d'Aventura el reportatge sobre el primer ultratrail d'Andorra. Quan vaig sentir que la Judit l'havia guanyat vaig recordar les paraules del Xavi, i vaig pensar que realment la Judit ha de tenir un do per les distàncies llargues. Després de llegir que va passar de la distància de 20 km a la de l'ultra, encara ho penso més. Enhorabona Judit per tots els teus èxits i que en vinguin molts més!
Enviat per juditca10
Moltes gràcies Albert i moltes gràcies Àlex per les vostres paraules. Queda pendent aquest entrenament que dius... oi tant que vindré! ja avisaré i ens veiem i correm una estona. Fins aviat!
Enviat per Albert Pérez Monfort
Sí, un plaer amb majúscules. Impressionant la força física i mental de la Judit.

Sortides com aquesta compensen plenament el temps que et cal invertir per tirar endavant el portal.
Enviat per alexegara
Eiii Albert, quin plaer poder fer un entrenaments amb la Judit, jo no he tingut el plaer de fer-me, aixo si a la sortida de les ultres sempre la veig i fem petita xerradeta.
Que dir d'ella que no hagis dit tu, una crack de curses/raid de resistència.
Aixo va per la Judit, soc l'Alex, ens varem conèixer a la primera edició de Nargó i desprès en varem tornar a veure a Andorra, UTBCN,NQ...... a veure si t'animes un dia i fas una sortideta amb nosaltres( al nostre ritme), quedem els dimarts i dijous a les 19:30 a l'Egara, aixo si, si t'animes diga-m'ho per poder anar-hi, ja tinc ganes de parlar amb tu fora de curses.

Moltes felicitats per tots els èxits i com be dius l'any que be a fer la Ronda!!!!!! o la Tor!!!!!!!

Salutacions i una abraçada.
L'entrenament
L'entrenament d'avui l'hem fet per la zona del Llac Petit, entre Terrassa i Matadepera. Hem sortit del Parc Audiovisual, a l'antic sanatori Hospital del Torax de Terrassa, per pujar al punt més elevat d'aquesta serra, el Turó de les Pedritxes, al marge del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

Ha estat un entrenament curt però intens i a bon ritme.

En total hem fet 9.7 quilòmetres i uns 500 metres de desnivell positiu que hem completat en un temps d'1 hora i 15 minuts*.

* El temps aquí indicat no es pot prendre com a referència per fer el recorregut a ritme de senderisme.





En acabar ens ha sorprès que ens comentés que aquell ritme era el seu habitual en els trams finals dels ultra trails, però que a l'inici acostumava a anar més ràpid. Impressiona veure que algú pugui aguantar aquest ritme durant més de 100 quilòmetres, amb moltes hores i desnivell acumulat.
Punts marcats a l'itinerari
Aparcament al Parc Audiovisual a Terrassa (402 m)
Turó de les Pedritxes (788 m)
Collet de les Foradades (726 m)