Senderisme, excursionisme i/o muntanyisme  Volta al Monte Pelmo

Descripció de l'itinerari
Enviada per Irene Irene
Vegades que s'ha obert la ruta: 630
Vegades que s'ha descarregat el track: 192
La vista general que ofereixen les Dolomites no és el d'una serralada contínua de muntanyes, sinó el d'un conjunt extens d'enormes blocs de roca separats per valls. El Monte Pelmo n'és un clar exemple. És un del cims d'aquest conjunt dels Alps que supera els 3.000 m d'alçada, i tanmateix, s'alça en solitari a la vall de Zoldo. Això el fa imponent, i molt visible i destacable des d'altres punts. Tanmateix, la verticalitat de les muntanyes de les Dolomites i la seva composició rocosa fa que l'opció de pujar-hi no sempre sigui la més habitual; sovint només s'hi pot pujar gràcies a les vies ferrades que s'hi han instal·lat. En canvi, resseguir-ne el perímetre és una alternativa fàcil, que no ens estalviarà poder gaudir d'un entorn que de ben segur ens captivarà.
r2491.jpg r2492.jpg r2493.jpg r2494.jpg r2495.jpg r2496.jpg r2497.jpg r2498.jpg r2499.jpg r2500.jpg r2501.jpg r2502.jpg r2503.jpg r2504.jpg r2505.jpg r2506.jpg

Iniciem la ruta davant del refugi Staulanza. Creuem un petit prat per un sender al costat d'un rètol de fusta amb la indicació del refugi Venezia, i en el qual també veiem marcat el començament del "giro classico del M Pelmo". El camí puja pel bosc, però, un cop situats al peu de la muntanya, la pujada se suavitza per començar a vorejar la cara sud d'aquest cim. El camí que seguim, el 472, és molt evident. Trobem un primer trencant a l'esquerra que ens portaria fins a unes petjades, en italià "orme", de dinosaure. Més endavant, a la dreta, al punt anomenat com a Col de le Creppe, arriba el camí que ve de Palafavera. Continuem recte pel sender 472. Les vistes tant de les parets verticals del Monte Pelmo com, a l'est, del Monte Civetta ens mostren un bon tast del que són les Dolomites. Quan el camí comença a girar direcció nord-est perdem una mica d'alçada per tornar-la a recuperar just abans del refugi Venezia, situat més o menys a la meitat del nostre itinerari. A partir d'aquí seguirem, darrera el refugi, el sender 480, o sentiero Flabiani. A diferència del primer tram de la volta, amb poc desnivell i un terreny de bosc i prat, ara el desnivell serà important, i entrarem de ple en un dels terrenys més característics de les Dolomites: les tarteres. Avancem, doncs, per la línia que traça el camí dins la tartera que veiem evident sobre el refugi. Aquest camí ens condueix fins a una canal, força dreta, que superarem en ziga-zaga per un terreny descompost. Arribats a aquest fals coll, el camí flanqueja la roca per una veta, que se segueix amb el suport d'un cable d'acer. Des d'aquí intuïm ja el punt més alt del nostre itinerari, la Forcella Val d'Arcia, situada a 2.476 m. En superar un darrer llom de la roca, el coll es fa ben visible. Per remuntar-ne el tram final, i donat el terreny descompost, és important seguir les marques de pintura vermella que ens marcaran el millor pas, en tendència cap a la dreta, per arribar-hi. Des del coll, ja veiem lluny el refugi Staulanza, on hem iniciat la ruta. La baixada per la tartera de la Val d'Arcia serà penosa en força trams. Començarem baixant per un sender ben marcat a l'esquerra, però fixant la nostra atenció cap a una zona herbosa. Quan la tinguem a prop deixarem les fites que seguíem i que flanquegen la muntanya per trobar unes marques de pintura vermella a la roca, en una petita fondalada que dibuixa la vall, que ens faran possible creuar per anar a buscar la zona herbosa. Això ens permetrà continuar baixant la tartera per un camí una mica més còmode, tot i que alguns trans estan força erosionats i, per tant, són relliscosos. Més avall hi ha una esplanada com a zona d'aparcament. Cal no baixar-hi directes, ja que no és el punt d'inici de la ruta. Ens hem de decantar cap a l'esquerra seguint un camí que aviat es divideix. A l'esquerra s'enfila per anar resseguint la roca. Nosaltres continuem pel sender 472, a la dreta, que s'endinsa dins d'una zona boscosa per retrobar, ara sí, el nostre punt d'inici.

Descarrega't el track en format gpx [1]
Descarrega't el mapa en format kml [2]
Punt de sortida Passo Staulanza
Accés al punt de sortida Des de la població de Pecol a la vall de Zordo Alto s'accedeix amb poca estona al Passo Staulanza
Dades tècniques
Dificultats a tenir en compte: Terreny descompost en alguns trams de la pujada a la Forcella Val d'Arcia i a la baixada des del mateix coll. Petit tram equipat amb cables a la pujada al coll
Material necessari: No es detalla
Alçada màxima: 2.476 m
Desnivell positiu: 940 m
Durada: Entre 4 i 5 hores
Distància recorreguda: 12.5 km
Cartografia i bibliografia: Mapa Marmolada - Pelmo - Civetta - Moiazza. Escala 1:25.000. Editorial Tabacco
Època aconsellable: Entre juliol i setembre
Enllaços
  1. http://corremonts.cat/Routes/downloadTrack/routeId/198/format/gpx
  2. http://corremonts.cat/Routes/downloadTrack/routeId/198/format/kml