Senderisme, excursionisme i/o muntanyisme  Pic de Rulhe

Descripció de l'itinerari
Enviada per Irene Irene
Vegades que s'ha obert la ruta: 4372
Vegades que s'ha descarregat el track: 915
El pic de Rulhe és un dels cims mítics de l'Arièja. La característica silueta forcada d'aquesta muntanya, un relleu ple de canals escarpades o herbades amb inclinacions considerables i els trams de cresta que cal superar per accedir als pics li donen una entitat que convida els muntanyencs a pujar-hi. La via d'accés més directa és del refugi de Ruhle, per l'anomenada "via normal", però també és habitual completar aquesta volta pujant o descendint, segons el sentit de la sortida, per la vall de l'Estany de Juclar del vessant francès, podent gaudir, així, d'un itinerari més variat.
r868.jpg r869.jpg r870.jpg r871.jpg r872.jpg r873.jpg r874.jpg r875.jpg r876.jpg r877.jpg r878.jpg r879.jpg r881.jpg r882.jpg

Sortim de la zona d'aparcament en direcció al refugi de Ruhle, indicat i senyalitzat amb marques de pintura groga. En arribar a la cabana de Garsan, en un pla, deixem el camí del refugi que es dirigeix cap a l'esquerra i seguim a través del prat un camí inicialment poc marcat que va a endinsar-se cap a la vall que tenim davant. Seguint fites avancem sempre tenint el torrent a la nostra dreta. Creuem un curs d'aigua i guanyem alçada fins arribar a un petit llac, on trobem les marques del GR transfronterer que ve del refugi de Ruhle. El seguim en direcció sud cap a l'Estany i la collada de Juclar i deixem la variant que s'enfila cap als Estanys de Fontargent, situats a la vall del costat, a la nostra dreta. Arribem a l'Estanyol i el voregem per la dreta, arran d'aigua, fins a l'altre extrem. Allà el GR s'enfila per una tartera fent fortes ziga-zagues fins arribar a l'Estany de Juclar. Continuant pel GR anem a buscar el flanc esquerra d'aquest llac i en arribar a l'alçada d'una petita península, abans que el pas es tanqui per parets de roca, trobem una canal d'herba a l'esquerra. Aquí deixem el GR i ens enfilem per la canal seguint fites fins arribar a l'Estany Superior de Juclar. Davant nostre ja veiem algunes de les canals que davallen de la carena. Nosaltres ens enfilarem per la més àmplia i llarga, que incialment és una tartera, però que acaba sent d'herba. Ens hi acostem vorejant el llac per l'esquerra i baixant cap a una cubeta on veiem una gran fita que marca l'inici de la pujada. Seguint fites pugem per l'esquerra de la canal i anem guanyant alçada. En arribar a la part herbada la canal es va estrenyent i s'inclina més. En algun tram haurem de progressar ajudant-nos amb les mans i pujar amb compte per no provocar la caiguda de pedres. La canal ens permet atènyer un petit coll entre el pic de Fontargenta i el pic de Ruhle. Des d'aquí ens enfilarem sobre la carena a la nostra esquerra, i partir d'aquí la flanquejarem una mica per sota, per l'esquerra, seguint les fites que ens portaran fins a l'enforcadura, des d'on fem la pujada a les dues puntes per grans blocs de pedra. Per baixar ens situem de nou a l'enforcadura i descendim per la canal encarada a nord, molt fressada, però relliscosa, i que ens permet canviar el vessant de la muntanya. Al cap de pocs metres, en un ressalt de pedra, abandonem la canal per flanquejar cap a la dreta, i seguint les fites anem enllaçant diferents canals fins arribar a un mar de blocs de pedra. Allà les fites ens ajuden a trobar els millors passos mentre ens anem decantant lleugerament cap a l'esquerra per anar a trobar el pla al fons de la vall on hi ha situat el refugi de Ruhle. Poc abans d'arribar-hi trobem el GR que ve del coll de les Calmetes. Un cop al refugi només ens caldrà anar a buscar darrera l'edifici les marques grogues que vénen de la cabana de Garsan i del pla de les Peires.

Punt de sortida Pla de les Peires
Accés al punt de sortida Des d'Ax-les-Thermes cal agafar la N 20 en direcció Foix. Ens desviem per un trencant cap a la població de Les Cabannes, que creuem pel mig, i quan ja en sortim, abans de creuar un pont, trobem un trencant a l'esquerra cap al petit nucli d'Aston i també un indicador del refugi de Ruhle. El seguim bo i vorejant la població d'Aston per l'esquerra per anar-ne a buscar l'altre extrem, on hi ha l'inici de la carretera cap a les preses de Riete i Laparan i cap al refugi de Rulhe. La carretera, força estreta, ens condueix en mitja hora fins a la presa de Laparan. Allà es transforma en una pista amb algun tram asfaltat, però també amb algun tram una mica pedregós, que en vint minuts més ens porta fins al Pla de les Peires, final de pista i zona d'aparcament. Aquesta carretera està tancada durant els mesos d'hivern.
Dades tècniques
Dificultats a tenir en compte: Cal l'ús de les mans en diferents trams a la part alta de l'itinerari. Passos de grimpada de fins a IIº a la cresta. Pendents drets i relliscosos sobretot amb terreny moll.
Material necessari: Uns pals per ajudar-se en els pendents més forts i un casc per la possible caiguda de pedres poden ser útils.
Alçada màxima: 2.783 m
Desnivell positiu: 1.090 m
Durada: Unes 7 hores
Distància recorreguda: 14,7 km
Cartografia i bibliografia: Mapa Andorra. Escala 1:40.000. Editorial Alpina
Època aconsellable: Primavera, estiu i tardor. A l'hivern la zona és poc accessible, ja que la carretera cap a les preses està tancada.
Debat
No s'han trobat missatges.
Darreres vegades que s'ha fet aquesta ruta
No s'ha trobat informació.