Senderisme, excursionisme i/o muntanyisme  Descobrint els pics de l'Aiako Harria: el Txurrumurru

Descripció de l'itinerari
Enviada per Irene Irene
Vegades que s'ha obert la ruta: 855
Vegades que s'ha descarregat el track: 298
L'Aiako-Harria és un parc natural situat prop de Sant Sebastià, a la província de Guipúscoa. Tot i ser menys conegut que altres parcs naturals del País Basc, té el plaer d'allotjar les muntanyes més antigues d'aquest país, ja que aquest és el primer territori basc que va emergir del mar fa 270 milions d'anys, molt abans que ho fessin els Pirineus. El massís de l'Aiako-Harria és l'únic de roca granítica que hi ha al País Basc, i això li atorga un aire diferenciat respecte a la resta de massissos bascos. A més, té el privilegi d'allotjar una mina d'on els romans van extreure principalment ferro i plata, i que es mantingueren actives fins al nostre temps. La silueta d'aquest massís està formada per tres cims: l'Irumugarrieta (810 m), el Txurrumurru (827 m) i l'Errolbide (838 m). Tot i que les alçades són discretes, el perfil escarpat de la carena i uns barrancs desplomats donen a la sortida un aire d'alta muntanya. Pujar-hi ens comportarà un esforç breu, i un record molt agradable.
r1825.jpg r1826.jpg r1827.jpg r1828.jpg r1829.jpg r1830.jpg r1831.jpg r1832.jpg r1833.jpg r1834.jpg r1835.jpg r1836.jpg r1837.jpg r1838.jpg r1839.jpg r1840.jpg

Sortim del coll d'Elurretxe en direcció a la torre d'alta tensió que tenim davant i seguim els senyals del PR-Gi 1010 per un camí una mica pedregós i amb lleugera pujada. Comencem a endinsar-nos en un bosc de fajos i roures força espès. Aviat trobem un pou de glaç de forma quadrada i profund a la dreta del camí, i al cap de poc, un trencat, també a la dreta amb un indicador cap als pics de l'Aiako-Harria. Aquest camí, ben fressat, ens portarà sense pèrdua fins a l'inici de la carena d'aquest massís. Hem deixat el bosc enrere i la vista és espectacular. Cap a la costa podem contemplar la desembocadura del riu Bidasoa i la silueta dels turons de Sant Sebastià. Davant veurem les formes capritxoses de les moles i les agulles de granit, barrancs de vertigen, i tot plegat combinat amb la verdor de petits prats que semblen fer d'unió entre la roca. Avancem per la carena i passem pel costat d'una balma a la roca amb un avenc, i on l'aigua regalima abundantment. Trobem uns senyals de pintura vermella una mica antics que ens ajuden a trobar el pas i així arribem al primer cim, l'Irumugarrieta. Davant, el Txurrumurru, amb un perfil més escarpat, sembla inaccessible, però seguint el camí marcat hi arribem sense problemes tot i haver de fer servir les mans en algun punt. Des d'aquest punt central el mirador sobre la costa guipuscoana és excepcional, també de la vall del riu Oartzun, on hi ha ubicades les antigues mines que avui alberguen el centre d'interpretació del parc. El retorn al punt d'inici el fem desfent la ruta de pujada o bé agafem un camí que flanqueja els cims per sota i que ens condueix novament al camí de pujada dins el bosc.
També hi ha la possibilitat de fer una ruta circular que ens permeti recórrer els tres cims del massís. En aquest cas és millor plantejar l'itinerari en sentit invers al que aquí expliquem, ja que entre l'Errobilde i el Txurrumurru hi ha un parell de passos de IIº+ i Iº+ que és millor fer de pujada.

Punt de sortida Zona d'aparcament del coll d'Elurretxe
Accés al punt de sortida Situats a Oiartzun, on haurem arribat des de l'autopista que va de Sant Sebastià a Irún, anem a buscar al capdamunt de la població la GI-2134 cap a Irún i aviat la deixem per agafar la GI-3454 en un trencant a la dreta senyalitzat cap a l'Aiako-Harria. Durant la pujada en cotxe veurem ben clar el nostre objectiu davant. Al coll d'Elurretxe trobarem una esplanada per aparcar cotxes i diversos rètols explicatius tant del parc com d'itineraris que s'hi proposen.
Dades tècniques
Dificultats a tenir en compte: Trams de grimpada a la roca, que poden ser perillosos en cas de gel o humitat. És millor evitar els dies de boira baixa, molt habitual al País Basc, encara que la ruta no té problemes d'orientació. Carena aèria, però sense dificultats especials.
Material necessari: No es detalla
Alçada màxima: 821 m
Desnivell positiu: 360 m
Durada: Un parell d'hores
Distància recorreguda: 3,5 km
Cartografia i bibliografia:
Època aconsellable: Tot l'any, però evitant els dies en què la roca pugui estar mullada o gelada.
Debat
No s'han trobat missatges.
Darreres vegades que s'ha fet aquesta ruta
No s'ha trobat informació.