Esquí de muntanya  Carros de foc amb esquís de muntanya

Descripció de l'itinerari
Enviada per Albert Pérez Monfort Albert Pérez Monfort
Vegades que s'ha obert la ruta: 4357
Vegades que s'ha descarregat el track: 687
Carros de foc és una travessa clàssica que uneix 9 refugis del Parc Nacional d'Aigües Tortes i estany de Sant Maurici que s'ha fet molt popular a l'estiu, però que a l'hivern és també molt interessant per ser feta amb esquís de muntanya. A l'hivern el recorregut es presenta en la seva versió més alpina i salvatge.
En aquesta ressenya s'explica la majoria del recorregut, però s'estalvia un parell de refugis: La Colomina i Josep Ma Blanc. Sí que passa per la resta dels refugis de la ruta original: Amitges, Saboredo, Colomers, Restanca, Ventosa i Calvell, Estany Llong i Ernest Mallafré. El tram de retorn des del refugi de l'Estany Llong cap a Sant Maurici es fa per la via més directa, el Portarró d'Espot.
El recorregut es pot iniciar per qualsevol dels diferents refugis de la ruta, però cal tenir present que durant l'hivern molts estan tancats, la qual cosa la fa, a nivell logístic, una mica més complicada. La ruta es descriu prenent com punt d'inici l'Estany de Sant Maurici i en format de cap de setmana, en dues jornades d'esquí, tot i que l'ideal seria fer-la en més dies i aprofitar per fer alguna ascensió a algun dels cims de la ruta.
r1118.jpg r1119.jpg r1120.jpg r1121.jpg r1122.jpg r1123.jpg r1124.jpg r1125.jpg r1127.jpg r1128.jpg r1129.jpg r1130.jpg r1131.jpg

Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a l'entrada del Parc, on una barrera delimita la zona fins on és possible accedir-hi amb vehicles particulars. A partir d'aquí hi ha dues opcions: pujar fins a l'Estany de Sant Maurici a peu per un sender molt ben senyalitzat que surt del mateix aparcament, a la dreta, just quan es passa la barrera, o llogar els serveis d'un taxi, que estalvia temps i energia. Per la pujada a peu cal pensar en aproximadament una hora, per un bosc amb lleugera pujada, on difícilment serà possible passar amb els esquís als peus, ja que normalment no té neu.
Situats al costa dret de la pressa de l'Estany de Sant Maurici, lloc on acaba la carretera asfaltada i hi ha una caseta d'informació, prenem una pista en direcció nord-est. De seguida fa un revol pronunciat i agafa la direcció nord-oest fins a l'estany de Ratera. Superat l'estany la pista es desdibuixa completament a causa de la neu i el pendent. La pista continua fins al refugi d'Amitges, però queda totalment tapada per la neu i no s'intueix. Aquí girem una mica més en direcció nord, enfilem algunes pales i passem per més a munt de l'estany de la Bassa, que s'intueix a sota. Seguim en direcció primer nord i després est fins al refugi d'Amitges. Arribats a aquest punt les agulles d'Amiges i els pics del Bassiero ens permeten gaudir d'un entorn de gran bellesa. Des del refugi agafem novament la direcció nord oest. El començament és suau però de seguida hem de superar un mur una mica dret. Arribem a una zona des de la qual ens veiem obligats a fer un flanqueig que, en funció de la qualitat de la neu, pot ser perillós. Si la neu és inestable és aconsellable perdre una mica d'alçada. Superem el flanqueig i arribem a l'ample coll de Ratera. Des del coll descendim en direcció nord fins al refugi de Saboredo. A l'últim tram cal remar i passar per sobre d'alguns petits llacs gelats.
El proper objectiu serà superar el coll de Sandrosa per dirigir-nos al refugi de Colomers. Prenem la direcció nord oest, en pujada suau. Arribem a un punt on podem divisar el coll una mica a la nostra esquerra. Guanyem una mica d'alçada amb uns quants viratges. L'arribada al coll obliga a fer un flanqueig força llarg que, amb neu inestable, pot ser molt delicat. Al coll s'hi pot formar una cornisa enorme que cal superar pel costat esquerra. La baixada del coll, per pales franques, no presenta dificultats. Després d'una estona de baixada en direcció oest arribem a un punt on cal tornar a remuntar. Cal posar i treure pells un parell de vegades fins arribar a la presa de l'estany de Colomers. Travessem la presa i ens dirigim cap el refugi de Colomers. Una mica abans d'arribar al refugi ens trobem un rètol que ens indica la direcció del Coll de Caldes, proper objectiu.
Pel fons del torrent pugem per un pendent suau fins a situar-nos en un punt on el torrent es divideix en dos. Cap a l'esquerra, més evident, aniríem cap el Tuc de Lluça, el Pic de Travessani i el coll de Travessani. Nosaltres ens dirigim cap a la dreta, cap al Port de Caldes que tenim davant, tot i que no està visible. Sí que veiem unes pales que seran les que haurem de superar. A partir d'aquest punt el pendent es fa més pronunciat. Enfilem per les pales que ens queden davant, fins arribar a l'estany del Port de Caldes. Ara sí que veiem el Port de Caldes davant nostre, uns metres més enllà. Ens hi dirigim i hi arribem en poca estona. Des del Port de Caldes iniciem el descens en direcció oest, fins arribar a un llac que ens queda sota. Aquí hem de tornar a posar pells i virar una mica cap el nord, direcció nord oest, fins al coll de Crestada, punt on hem de treure'ns les pells i baixar fins el refugi de la Restanca. El refugi no es visible fins que gairebé no hi hem arribat.
Des del refugi de la Restanca cal desfer el camí fins arribar una altra vegada al coll de Crestada. Baixem a l'estany de Monges, que tenim a sota. El voregem, i sempre en direcció sud, baixem fins el refugi Ventosa i Calvell, que no veiem fins que no hi som. En aquest tram hi ha molts estanys i cal intentar perdre el mínim d'alçada, si ens volem evitar de remar més del necessari. Arribem al refugi Ventosa i Calvell. Davant nostra, en direcció sud est, es veu, imponent i estret, el coll de Contraix, que haurem de superar.
Ens dirigim en direcció sud est. Primer un tram de baixada força pronunciat i, al cap de poc, arribem al fons del torrent, on ens hem de posar pells per iniciar la pujada cap a Contraix. La pujada en alguns trams és força pendent. El coll de Contraix, desafiant, ens anuncia que per superar-lo ens hi haurem d'esmerçar. Pugem amb esquís just fins els darrers metres abans del coll, on el pendent s'accentua notablement i ens obliga a calçar-nos els grampons per acabar d'arribar a dalt. Aquest és el tram més pendent de tot el recorregut. Des del coll veiem a sota l'estany de Contraix.
Baixem a l'estany i el voregem per la seva riba dreta fins arribar a un pluviòmetre, que deixem a la dreta per agafar uns pendents força forts en direcció sud est, que ens portaran cap el refugi de l'estany Llong. El darrer tram cal fer-lo per l'interior d'un bosc.
Arribem a la pista que puja cap el refugi. La prenen i en poca estona arribem al refugi. En aquest punt la ruta “Carros de Foc” continua cap els refugis de La Colomina i Josep Maria Blanc, però nosaltres l'escurçarem pel Portarró d'Espot, un coll molt ample, que ens queda ben visible davant nostre. En cas de voler completar la ruta hauríem de girar clarament cap el sud i dirigir-nos al Coll de Dellui. Un rètol ho indica.
Seguirem en direcció est cap el Portarró. Voregem l'estany Llong per la seva riba dreta per anar girant cap a la dreta. Aquí la temptació seria arribar fins al final de l'estany i pujar al coll per les pales que ens queden en front, però el millor és decantar-se cap a la dreta, separar-se una mica de l'estany i després de supera els contraforts principals tornar-se a situar sota del coll, on els pendents finals són ja suaus.
Arribem al coll i iniciem es descens cap a l'estany de Sant Maurici. El darrer tram és completament per dins el bosc. La primera part del bosc es molt inclinada i després, quan arribem a l'alçada de l'estany, se suavitza i fins i tot cal remuntar en algunes parts. Pel bosc arribem al refugi Ernest Mallafré. Aquí, novament, podeu escollir entre tornar fins a l'aparcament amb taxi o fer-ho a peu.

Descarrega't el track en format gpx [1]
Descarrega't el mapa en format kml [2]
Punt de sortida Aparcament Espot
Accés al punt de sortida Des d'Espot travessar el poble i agafar la carretera asfaltada que porta al llac de Sant Maurici fins a l'aparcament habilitat.
Dades tècniques
Dificultats a tenir en compte: Molts dels refugis de la ruta poden estar tancats i això condiciona la llargada de les etapes.
Material necessari: Recomanable portar pells de recanvi i un piolet de seguretat per a tot l'equip.
Alçada màxima: 2.759 m
Desnivell positiu: 3.850 m
Durada: Dues etapes d'entre 7 i 8 hores
Distància recorreguda: 50 km
Cartografia i bibliografia: Mapa Carros de Foc. Editorial Alpina. Escala 1:25.000
Època aconsellable: De febrer a abril
Enllaços
  1. http://corremonts.cat/Routes/downloadTrack/routeId/112/format/gpx
  2. http://corremonts.cat/Routes/downloadTrack/routeId/112/format/kml