BTT  Al voltant de la Vall del Bac

Descripció de l'itinerari
Enviada per Irene Irene
Vegades que s'ha obert la ruta: 709
Vegades que s'ha descarregat el track: 171
La vall del Bac és la via natural que uneix l'Alt Ripollès amb l'Alta Garrotxa. Això li va permetre esdevenir una important via de comunicació entre aquestes dues subcomarques, al llarg de la qual es van situar masos, molins i algun hostal estratègicament situat a meitat d'itinerari per donar suport als viatgers que hi transitaven. Actualment la vall del Bac és una via tranquil·la que conserva l'encant d'un ambient rural, amable i poc recorregut. La ruta proposada ressegueix una part de les muntanyes que tanquen la vall, la qual cosa ens permetrà agafar alçada per poder-la contemplar amb perspectiva. Tot i que la distància i el desnivell no són molt elevats, la ruta té una dificultat mitjana-alta pel tipus de terreny, molt pedregós, d'altra banda força propi de l'Alta Garrotxa.
r2610.jpg r2611.jpg r2612.jpg r2613.jpg r2614.jpg r2615.jpg r2616.jpg r2617.jpg r2618.jpg r2619.jpg r2620.jpg r2621.jpg r2622.jpg r2623.jpg r2624.jpg

Sortim de Sant Pau i anem a buscar la rotonda a l'entrada del poble des d'on agafem la carretera 153a cap a Sant Salvador de Bianya pel coll de Capsacosta. Avancem un parell de quilòmetres per la carretera, que puja suaument, i passat el punt quilomètric 82 trobem una pista a l'esquerra que baixa paral·lela a la carretera. L'agafem (senyals de la ruta 5 del centre BTT). Passem pel costat d'un mas, el Diumal. Continuem recte per una pista una mica pedregosa que ja ens avança el tipus de terreny que trobarem en aquestes muntanyes. La pista desemboca en una pista principal que baixa del coll de Capsacosta. La continuem avall. Deixem algun trencall a l'esquerra, i més endavant trobem un altre trencall indicat cap a Sant Feliu del Bac. En aquest punt se'ns uneixen els senyals del GR1, que nosaltres seguim per la mateixa pista. Ja no deixarem el GR fins arribar al petit nucli de cases de Llongarriu, on hi ha l'església de Mare de Déu dels Àngels. Aquí deixem el GR, que se'n va per un sender darrera l'església, i continuem baixant per la pista fins arribar a l'antic camí, ara asfaltat, que resseguia la vall del Bac. Seguim la carretera a l'esquerra, direcció Sant Pau de Seguríes. Els diferents masos i molins al costat dels quals passem ens fan entendre la importància d'aquesta via de comunicació en èpoques passades. En arribar a un pont que creua un torrent en una corba tancada a l'esquerra veiem una pista a la dreta amb indicador cap a Sant Andreu de Porreres. La prenem. La pista té una tanca que haurem d'obrir per poder continuar. Un cop creuada la tanca el camí s'enfila seguint el curs d'un torrent. Més endavant el creua i comença a agafar alçada amb decisió. Arribem a un trencant en una giravolt a la dreta. A baix veiem l'església de Sant Andreu de Porreres. Nosaltres continuem pujant per la pista, ara ja força pedregosa, fins al collet del Triadú. El terreny és com més va més complicat i pedregós, la qual cosa ens obligarà a estar ben concentrats. Seguim sempre la mateixa pista, i passem per diferents collets que fan de petites balconades sobre la vall del Bac, i un bon mirador de les muntanyes fins al Montseny. Arribem a un petit coll als plans de Resclusanys. Baixem una mica i aviat trobem un trencant a l'esquerra. Aquest camí, indicat amb diferents marques de pintura, ens porta fins a la collada de Resclusanys per un sender no gaire ciclable. Nosaltres continuem a la dreta, pista avall, ciclable, però molt pedregosa. Finalment arribem a una porta metàl·lica. La creuem i continuem a l'esquerra fins a la collada de Resclusanys, zona de prats amplis on trobarem bestiar pasturant i l'antic mas de Resclusanys, una mica amagat a la dreta. Continuem recte per la pista i arribem a una altra porta metàl·lica, el portell de les Roques, al Camp del Pla. A la dreta un camí ens baixaria cap a Sant Valentí de Salarsa. Nosaltres continuem recte. El camí, encara pedregós, passa per sobre d'unes cingleres. Les vistes cap a les muntanyes del Vallespir són impressionants. Sense deixar la pista principal, i en baixada, arribem a la collada del Sitjar. Deixem a l'esquerra el camí que baixa cap al Sitjar, i continuem a la dreta per una pista encimentada. El descens és ràpid, però cal parar atenció a possibles cotxes. En un revolt a la dreta trobem una pista de terra que se'n va a l'esquerra cap a Can Peric. La seguim i passem per davant d'aquesta casa. El camí desemboca a la carretera que va de Sant Pau de Seguríes a Camprodon. La seguim a l'esquerra fins al punt d'inici.

Descarrega't el track en format gpx [1]
Descarrega't el mapa en format kml [2]
Punt de sortida Sant Pau de Seguríes
Accés al punt de sortida Accedim a Sant Pau de Seguríes per la C-38 des de Ripoll
Dades tècniques
Dificultats a tenir en compte: Pistes molt pedregoses des de Sant Andreu de Porreres fins pràcticament la collada de Resclusanys. No hi ha aigua en tot l'itinerari. Trobarem bestiar durant la ruta i diferents vailets i tanques que haurem de tenir cura de mantenir tancats.
Material necessari: No es detalla
Alçada màxima: 1.133 m
Desnivell positiu: 950 m
Durada: Entre 3 i 4 hores
Distància recorreguda: 30,7 km
Cartografia i bibliografia: Mapa Alta Garrotxa. Escala 1:25.000. Editorial Alpina
Època aconsellable: Primavera i tardor, sent aquesta la millor estació per recorrer aquests paratges d'arbres caducifolis.
Enllaços
  1. http://corremonts.cat/Routes/downloadTrack/routeId/205/format/gpx
  2. http://corremonts.cat/Routes/downloadTrack/routeId/205/format/kml