Esquí de muntanya  Proves diverses a la Coma d'Or i voltants - basada en la ruta "Pic de la Coma d'Or amb esquis"

Descripció
Per Albert Pérez Monfort el 25 de febrer de 2012
r458.jpg r459.jpg r460.jpg r461.jpg r462.jpg r463.jpg r464.jpg Vam sortir a fer una mica de metres i a fer algunes proves de cara a entrenar-nos per la prova de la Grande Course de l'abril, Les Patrouilles de les Glaciers.

Calia fer una mica d'entrenament i, sobretot, provar algunes tècniques de progressió amb esquí i encordats, experiència totalment nova per a nosaltres, i tècnica que serà obligatori utilitzar a les Patrulles i que ens presentava força interrogants. Certament semblàvem una mica notes, encordats en un lloc com aquest, però si s'ha de fer, fora complexes. Una persona fins i tot ens va fotografiar.

Les proves van anar força bé i vam poder constatar que a la pujada el fet d'anar encordat no comporta cap dificultat. A més, permet agafar un ritme constant per a tots els membres de l'equip, la qual cosa és força positiu. Ningú no es podia escapar! A la baixada, i més amb la mala qualitat de la neu que hi havia, la cosa es complicava. La progressió és molt més difícil i costa no enredar-se amb la corda. És especialment complicat pel membre de l'equip que va al mig, que en algunes ocasions és tibat pel davant, i en altres, pel darrera. Creiem que això ho haurem de practicar una mica més, en un terreny amb més pendent i amb una neu més bona.

En aquesta ocasió vaig decidir agafar l'equip antic, més pesat que l'actual. Com la nit i el dia!

Potser per aquest motiu vaig notar més cansament del normal i les darreres pujades em van costar força. No em notava tan fi com en altres ocasions.

Participants

Oriol, Manel i Albert

Metereologia

Dia força assolellat i pràcticament sense gens de vent i amb algunes boirines a la tarda.

Estat del terreny, de la neu i/o dificultats trobades

Neu encrostada de mala qualitat que obligava a estar a alerta en els viratges de baixada.

Variant de la ruta descrita

Des del coll de la coma d'en Garcia vam baixar fins a la vall de Bésines. Després d'un petit descans al refugi del mateix nom vam remuntar una altra vegada fins al coll de la coma d'en Garcia i després vam pujar a la Tossa Rodona. Arribats a l'aparcament, ja força cansats, ens vam trobar penjat al parabrises del cotxe una sorpresa, un escrit de la Irene que ens deia que havia anat al Pic de la Mina. Com que no teníem ni claus del cotxe ni telèfon vam decidir anar a buscar-la i així no ens refredàvem. Per acabar-ho de rematar! Per sort, quan portàvem uns 200 metres de desnivell extres ens vam trobar la Irene que baixava del pic, quina alegria!