Curses de muntanya: Irene Fustagueras, membre de l'equip corremonts-sportHG, ens comparteix la crònica de la cursa dels Tossals

Enviada per administrador el 16/Nov/2014 - 20:58

L'Espunyola, 16 de novembre de 2014 - Gran ambient avui a la tercera edició de la Cursa dels Tossals, una cursa situada a l'equador del Campionat Maqui. Celebrades ja la cursa dels Emboscats i la de Castelltallat, avui era el torn d'aquesta proposta que enguany presentava com a novetat un itinerari de 25 km a més del tradicional recorregut de 14 km. Així la Cursa dels Tossals es converteix en l'opció més atrevida de totes les que configuren aquest campionat que recorre diferents punts de les comarques del Berguedà i el Bages.

Amb un èxit total de participació, prop de 400 corredors s'han trobat avui a l'Espunyola per disputar alguna de les dues distàncies proposades en un dia fresc, però assolellat, que ha permès a tots els corredors gaudir plenament del magnífic entorn natural on es desenvolupen les curses.
La cursa de 14 km, controlada des de l'inici pel jove matadeperenc Jan Margarit, que ha completat el recorregut en només 1h 10', ha estat una cursa amb una pujada constant i exigent durant 6km fins assolir el santuari de la Mare de Déu del Tossal, situat a 1.400m d'alçada i des d'on es podia contemplar unes vistes espectaculars tant de la plana del Bages com de les muntanyes del Berguedà.

A partir d'aquí es carenejava una mica en direcció sud­est fins baixar al pantà de l'Espunyola. Una petita remuntada dins el bosc per damunt els cingles de Sant Salvador ens ha permès arribar al punt culminant de la cinglera, a 1157 m d'alçada. A partir d'aquí canvi brusc de direcció per recórrer aquesta serra per sota, en un terreny més obert que ens permetia gaudir de la plana bagenca per un costat i per l'altre de les parets dels cingles de Sant Salvador, i baixada pronunciada cap al punt d'inici, que s'observa ja a prop.

Pel que fa a la nova proposta de 25km, aquesta compartia itinerari, encara que amb horaris de sortida diferents, amb la cursa curta fins passat el Santuari dels Tossals, on es desviava per baixar al Molí de Terrera, al vessant nord del Serrat dels Tossals. Des d'aquí, tocava remuntar fins assolir el Tossal de Vilella, de 1525 m, i resseguir el serrat per arribar novament al Santuari, on les dues curses convergirien definitivament, completant així una proposta més dura i exigent per als amants de les llargues distàncies i el desnivell.

Ambdues curses transcorren per paratges de gran bellesa que combinen trams de bosc, prat i matoll en un entorn rural encara ben actiu, i potser poc conegut, tot i els nombrosos itineraris senyalitzats que hi ha a la zona. Esperem, doncs, que aquesta iniciativa porti més gent a descobrir aquests indrets sense les presses de la cursa, i gaudint dels productes típics que hem tingut el plaer de degustar en un esmorzar de forquilla en acabar la cursa. Una bona organització, una bona atenció cap al corredor i una bona relació preu­-qualitat fan, sens dubte, d'aquesta proposta una bona opció que cal tenir en compte en edicions vinents.

Crèdit de la imatge: Albert Pérez Monfort (corremonts.cat)