Curses de muntanya: Mia Alonso, membre de l'equip Corremonts-sportHG, comparteix la seva crònica de l'UTAT

Enviada per administrador el 11/Oct/2014 - 18:36

Okoimaden (Marroc), 2 d'octubre de 2014 - El dijous 2 d'octubre, la tranquil·la localitat d'Okoimaden s'omplia de runners de tot el món frisosos per participar en unes de les proves de l'Ultra Trail Atlas Toubkal. L'UTAT consta de quatre proves: l'Ultra de 105Km i 6.500 D+, la Marathon de 42Km i 2.600 D+, la Popular de 26Km i 1.400 D+, i la Challenge de 42Km + 26Km.

Okaimaden forma part de la serralada de l'Alt Atles, i és on es troba la principal estació d'esquí del Marroc, situada a uns 80 km de Marràqueix sobre un altiplà a 2.500 metres d'altitud. És aquí on l'organització de l'UTAT havia habilitat un campament amb més de 80 tendes, on viuríem els corredors durant 5 dies.
Hi havia prediccions meteorològiques de pluja en algun moment de la setmana, però per sort no va ser així, el temps va ser realment molt bo. Durant el dia, el sol escalfava de valent, amb una samarreta i un pantaló curt en tenies prou (estàvem per sobre els 25ºC). El vespre, quan el sol es ponia, la temperatura baixava en picat, feia fred!

Per fi va arribar el dia, i el dijous dia 2 d'octubre, com ha participant de la Marathon, sortia puntual a les 6h del matí juntament amb 300 corredors més (corredors de l'Ultra + corredors de la Marató).

Tot hi estar situat a últimes files de la línia de sortida, de seguida que van donar el tret de sortida vaig posicionar-me força al davant. Els corredors que lluitaven per ser finishers en la duríssima ultra portaven un ritme més conservador, jo era participant de la marató, el ritme que volia portar havia de ser més alegre.

Il·luminat amb la llum del frontal, amb un ritme conservador, però alegre i molt còmode, vaig afrontar els primers 11 km per pista de pujada constant molt correctes. Arribat aquest punt amb els primers ratxos de sol, venia una llarga baixada que em duria fins al primer avitaullament (km. 19), una baixada fácil on es podia apretar gas. Vaig arribar al km. 19 bé, amb molta força i energia encara, vaig aprofitar que hi havia l'avituallament per parar, guardar el frontal i el paravent a la motxilla, i avituallar-me.

Sortia de l'avituallament animat, però molt concentrat i molt conscienciat per la dura i llarga pujada que m'esperava (1.200 metres positius amb 9km). Després de travessar ramats de cabres, de pujar per un terreny molt sec i amb molta roca, per fi vaig arribar al final d'aquesta llarga pujada (cota 3.200 +) on feia un vent que espentava, i on vaig arribar realment cansat. Tot seguit venia una baixada força empinada i força tècnica, tot i el cansament que portava a sobre la vaig gaudir molt i vaig poder prémer més gas del que m'esperava. Ara bé, quan vaig arribar al següent avituallament (final d'aquesta baixada i en un poblet berebere preciós), vaig veure que les forces estaven davallant a grans velocitats. Vaig avituallar-me i no vaig voler parar massa, estava al km 32 i encara em quedaven 10km per arribar a meta! Els últims 10 km de cursa se'm van fer infernals, estava buit, sense energia, amb una bona “pàjara” a sobre i havent de parar més de tres vegades per seure en una roca i respirar. Finalment vaig arribar de nou a OKoidamen, cansat però feliç, on creuaria la línia d'arribada després de 6h i 20 minuts de cursa i en 14ena posició de la general.

M'emporto una meravellosa experiència la que he viscut aquests dies pel continent africà, coneixent noves muntanyes amb una fauna i flora diferent del que estic acostumat a veure i encantat dels seus paisatges extraordinaris, gaudint d'un recorregut de cursa maquíssim, amb bona gent a l'organització, però amb algun punt que cal millorar, i de viure en un campament durant cinc dies, coneixent persones d'arreu del món i de fer grans amics (sobretot el grup de catalans i espanyols).