Entrevistes: Entrevista a Kilian Jornet: “L'esport és per a mi el mitjà per aconseguir estar a la muntanya”

Enviada per administrador el 09/Mai/2012 - 16:51

“Fa 12 anys que competeixo, si sentís la pressió no hauria pogut arribar fins on sóc ara”

“He millorat molt a les baixades, però encara ho he de fer més, sobretot en neus gelades i crosta”

“A Catalunya l'esquí de muntanya sempre ha estat un esport amb molts practicants i el centre de tecnificació porta fent una feina brutal des de fa 15 anys”

“Aquest hivern he competit amb esquís amb rocker, que permeten un millor control i anar més descansat a nivell muscular en neus difícils”
Finalitzada la temporada d'esquí de muntanya el Kilian Jornet fa balanç. Ha estat de nou un hivern molt exitós amb la medalla d'or als Europeus, amb la Copa del Món o amb la victòria a algunes de les grans clàssiques, com la Patrouille Des Glaciers (SUI).

Quin balanç fas de la temporada d'esquí de muntanya que acabem de deixar enrere?

Ha estat una temporada molt bona, la més regular que he tingut. A nivell de resultats ha estat, juntament amb l'anterior, la més bona. Ha estat una temporada amb molta neu als Alps, on he pogut fer moltes travesses, canals i rutes alpines molt interessants.
T'esperaves una temporada tant bona?

Mai penso com serà la temporada abans de començar-la. No pots saber com anirà i si et trobaràs en forma o tindràs lesions. Sí que esperes que vagi et bé, però s'ha de treballar el dia a dia, des de les grans curses fins els petits entrenaments.

Després de la gran temporada anterior, aquesta has tornat a marcar la diferència, es nota la pressió?

Fa 12 anys que competeixo, a l'ordre d'unes 30-40 curses per any. Si sentís pressió no hauria pogut arribar fins aquí. La pressió s'ha de convertir en motivació positiva per poder rendir més.

Quins han estat els moments més durs d'aquest hivern?

Aquest ha estat l'hivern més regular que he fet, i he tingut sort de no tenir grans caigudes ni lesions. Segurament els moments més durs han estat les curses del Tour de Rutor i Sicília, on vaig acusar molt la calor.

On creus que has millorat més i on creus que has de millorar encara més?

He millorat en l'entrenament, en la gestió de la temporada. Aquest ha estat l'hivern que més he entrenat (450h i 320.000m amb esquís) i la temporada que he estat més regular. He millorat molt a la baixada, però encara em falta treballar, sobretot en neus gelades i crosta.

Probablement en els descensos, oi? Aquest hivern hi ha hagut alguna cursa que s'ha decidit a les baixades.

Amb les poques diferències que hi ha a totes les curses, moltes es decideixen a l'última baixada. És un aspecte que he de millorar. En neus pols i transformades no perdo temps, però en neus gelades, des de la forta caiguda de l'any passat, he perdut confiança. Em falta millorar en neus crostes i neus pesades.

Quins han estat els teus grans rivals?

Segurament el rival més constant durant tota la temporada ha estat el francès William Bon Mardion. Però també ha estat un gran company de curses, com a la Patrouille des Glaciers. A part, els italians Manfred Reichegger, Lorenzo Holzneckt, els francesos Yannick Buffet i Matheo Jacquemoud i el suís Martin Antanmatten, han lluitat a les posicions de davant.

De totes les victòries d'enguany, quines són les que et fan més il·lusió?

Segurament el Tour de Rutor i la Patrouille des Glaciers, fins a Arolla, ja que són curses mítiques que mai havia aconseguit guanyar. De les curses de la Copa del Món, segurament la d'Andorra, per ser a casa.

Com estàs veient l'evolució de l'esquí de muntanya a casa nostre i a Europa?

A Catalunya l'esquí de muntanya sempre ha estat un esport amb molta pràctica, però en els últims anys s'ha vist un gran increment de practicants. Cada vegada hi ha més gent que en lloc d'anar a esquiar a les pistes prefereix anar a fer unes pujades a la muntanya. A Europa l'evolució és similar, si bé amb uns anys d'avantatge.

Tu vas sortir del Centre de Tecnificació, què et sembla la feina que s'hi fa?

El CTEMC em va oferir la possibilitat de descobrir aquest món, d'aprendre tot el que conec de l'entrenament i la tècnica, de conèixer els meus millors amics i compartir moltes aventures. Quan comencem a fer esport necessitem uns guies, persones que estimin l'esport i que ens transmetin aquest amor i els seus coneixements. No n'hi ha cap de millor que el CTEMC. Des de fa 15 anys que han fet un treball brutal, no només amb els nombrosos campions que surten, sinó també en donar a conèixer la seguretat a la muntanya i construir persones amb valors forts.

Quins consells donaries a un jove esquiador que volgués seguir les teves passes?

No és ja un consell per seguir les meves passes, sinó un consell per la vida en general: que és que sobretot s'esforci al màxim en fer les coses, que hi treballi i posi il·lusió en allò que li agrada.

Segons la teva opinió, quins són els joves que vénen més forts?

A nivell internacional, l'alemany Anton Palzer. Sens dubte, donarà molt a parlar, igual que el francés Matheo Jacquemoud, que ja es pot dir que ha fet un gran salt. En noies, n'hi ha dues de franceses que pugen molt fortes. A casa, hi ha joves que obtenen molt bons resultats i que donaran guerra els propers anys: Aleix Domenech, Oriol Cardona, Laura Ballet, Marta Garcia...

Hi ha un aspecte que no es pot passar per alt, i és el fet que tothom valora que ets un gran esportista, però, a la vegada, una persona com cal.

Crec que no s'hauria de valorar que una persona tingués uns valors o fos “com cal”. Ha de ser una cosa normal, siguis esportista, estudiant, policia, mestre… No per ser esportista d'elit has de tenir més excuses.

Com ha evolucionat el material en aquestes dues temporades? Quins canvis vas introduir en els esquís?

Aquest any he competit amb esquís amb rocker, que permeten un millor control dels esquís i anar més descansat a nivell muscular en neus difícils. A nivell de material, sempre hi ha evolucions. Mai pensàvem que una bota podria pesar menys de 500gr. I aquests anys ha sortit una bota que pesa 400gr. El material està en constant evolució.

Quan començaràs a pensar en el desenvolupament dels nous esquís per a la propera campanya? Què demanaràs?

Començarem al més d'octubre, després de la temporada de trail. Sempre busquem dues coses, que siguin més lleugers i que tinguin una millor esquiabilitat, com que són dos aspectes oposats és difícil trobar el bon comprimís i hem de anar provant sempre amb nous materials i construccions.

Creus que a arrel dels teus èxits l'esquí de muntanya va sent més conegut, què en penses? Veus que va a més?

No, l'esquí de muntanya, els esports de muntanya i de resistència viuen un boom a tot el món. És el fet que puguem moure'ns i estar en contacte amb la natura. Dues coses naturals de l'home que en els últims anys teníem oblidades. Si jo hi puc aportar el meu gra de sorra, és amb molt orgull.

Què és el que més t'agrada del teu esport?

M'agrada el fet de poder estar en contacte directe amb la muntanya i la natura. Com sempre he dit, l'esport es el mitjà per aconseguir l'objectiu final, que és estar a la muntanya.

Ja et dóna temps a gaudir del paisatge i de les fantàstiques muntanyes quan estàs competint?

Depèn del tipus de cursa que estigui fent. En un sprint o vertical race és difícil poder gaudir del paisatge, doncs vas molt al límit. En altres curses més llargues tens temps de gaudir de la muntanya i del traçat. La sort que tenim és que podem trobar molts moment que no són en competició per a poder gaudir de la muntanya!

Ja ho hem parlat algun altre cop, però què t'aporta l'esquí de muntanya al trail running?

No prefereixo ni l'esquí ni el trail running, simplement m'agrada la muntanya i l'aprofito amb les condicions que hi ha: amb la neu a hivern, amb esquís, i a l'estiu, amb les vambes. No en podria triar un dels dos. A més, la intensitat de l'esquí (curses d'entre 30 minuts i 1h 30) em serveix per l'estiu i el volum de l'estiu per aguantar l'hivern. També hi ha un factor important que és el fet de no córrer durant sis mesos a l'any em permet recuperar molt bé a nivell articular.

I, ja sé que encara queda molt de temps, però quan comences a pensar en el proper hivern?

Serà el mes de novembre, després de la temporada de trail i de les vacances per descansar.

Quan et planteges dur a terme la temporada, com et planifiques el calendari? A què dones més importància?

Per a mi la planificació només existeix en triar les curses, i en esquí es fàcil: tenim les cites de la Copa del Món, els Campionats i les Grans Curses. Després, l'entrenament no el vario massa, no surto a entrenar, surto a gaudir esquiant, a la muntanya. El més dur és quan hi ha una cursa propera i saps que has de descansar per arribar-hi en bones condicions.

Una llàstima que l'esquí de muntanya no sigui olímpic, oi?

S'està treballant molt des de l'ISMF perquè l'esquí de muntanya sigui olímpic. Crec que estem en la bona direcció i que aviat, cap al 2022 podrem veure'l als Jocs. És un somni per tots els amants d'aquest esport, encara que no sigui com a atleta. Veure'l al programa olímpic seria una de les més grans satisfaccions després d'aquests anys de treball amb l'ISMF. La temporada vinent hi ha els Campionats del Món, la Copa del Món i la Grande Course, la Pierra Menta, l'Adamello i la Mezallama.

I, un esportista d'elit com tu, que sempre va amunt i avall, com s'ho fa per desconnectar?

Jo deixo l'ordinador, el telèfon i me'n vaig amb les vambes o els esquís, dormint alguns dies en algun refugi o a la furgoneta, desconnectant de tot el soroll per poder escoltar el que el meu cos i la meva ment em demanen.


Informació enviada per Atomic