Bibliografia

Aneto. Guía montañera

Si cal destacar una sola cimera de tot el Pirineu, segur que el gruix dels consultats es decantaria per l'Aneto. No és únicament la cúspide d'aquesta serralada, sinó que constitueix l'epicentre dels anomenats Muntanyes Maleïdes.
Autors: Luís Alberto Martínez Embid. Editorial Alpina

L'Aneto és l'epicentre de les anomenades “Montes Malditos”, un cor enlluernador de gel i granet. La guia “Aneto. Guia montañera” pretén ajuntar dades i senzilles ressenyes per als visitants del regne de l'Aneto i el seu fascinant entorn. No desmereixen les seves valls que rendeixen homenatge a l'Aneto i les vastes muntanyes perifèriques amb un centenar de llacs que li ha merescut el títol de la Suïssa dels Pirineus. Des del 1725 es coneix un refugi en la Pleta de la Renclusa, avui dia capella de Ntra. Sra. de las Nieves. El xalet de la Renclusa va ser inaugurat en 1916 pel Centre Exc. de Catalunya. En el costat oriental tenim l'Hospital de Vielha i en la part francesa Maupas, Benasc, Espingo i Portillón.

Ningú s'imagina que aquesta muntanya amb multitud d'excursionistes a l'estiu durant segles no va tenir nom. A la fi del segle XVIII els viatgers li deien “Agulla de gel”, solament la gent del lloc el nomenava Malahitta. Un error en un mapa francès que marcava el poble de Aneto en el vessant d'aquesta muntanya va poder originar el seu nom.

Sense arribar als 3.000 m. podem gaudir grans vistes dels cims satèl·lits en moltes excursions sense gran complexitat. Tenint precaució d'anar ben equipats segons l'època de l'any, com per exemple piolet i grampons a l'estiu. La millor època és a la fi de juny o principis de juliol. Alguns exemples: Tuca de Aigüallut (2.710 m) o la Tuca de Castanesa (2.863 m), Tuca de Salenques (2.986 m).

Rutes als tres mils més senzilles: Encara que algun d'aquestes rutes es consideren fàcils cal tenir en compte que no existeix cap tres mil que no tingui alguna dificultat com a escalada fàcil o de IIº i requereix un equipament adequat i experiència. Aconsellem fer excursions graduals i acompanyats de muntanyencs amb experiència. L'Aneto (3.404 m), Maladeta (3.308), Pics de Corones (3.293 m) i del Mitjà (3.346 m).o el Tempestats (3.290 m).

Travessies senderistes: Permeten abastar grans extensions del massís en pocs dies però de vegades requereix combinacions de cotxes o taxis. El GR-11, L'Alta Ruta Pirinenca per exemple.

Travessies circulars: La majoria d'aquestes rutes requereix portar material de bivac per l'escassetat de refugis com la “Vuelta a los Malditos” i la “Vuelta al Aneto”.

Escalada en roca: El gegant de l'Aneto ofereix menys escalades interessants al contrari de la Maladeta o el Tempestats, sobretot la cara sud-est del pico Abadies (3.279 m). Solen ser escalades amb bona qualitat de la roca, varietat de recorregut i llargues aproximacions però compensa la solitud de l'entorn. Destacar el Pic Abadies (3.279 m) o el Margalida (3.241 m) amb bastants vies molt interessants, Pic d'Alba, cara sud (3.118 m), Tuqueta Blanca de Paderna (2.723 m), la Maladeta (3.308 m.).

Escalada en gel i neu: En el Massís de les Maladetas ens anem a trobar recorreguts glacials de variada dificultat, tant per a experts com per iniciar-se. Una bona època és al final de la primavera a causa de la gran altitud i l'acumulació de neu. A tenir en compte les llargues aproximacions, sobretot a l'hivern que requereixen raquetes o esquís i molt present el risc d'allaus. En algunes d'elles s'ascendeix per una cara i es descendeix per l'altra amb el que cal comptar amb la llarga distància fins al cotxe.

Sens dubte el més concorregut és el corredor Estasen a l'Aneto però sense oblidar-nos dels corredors del Pic Mir (3.183 m), Pic Estatats (2.951 m), Pic Maleït (3.350 m), Punta Astorg (3.355m), Aneto (3.404 m), Tempestats (3.290).

També podem fer altres activitats fent recorreguts amb cotxe on es pot contemplar el Rei del Pirineus, com ell port de Sahún, les estacions d'esquí de Cerler o de Superbagnères de Luchón.

Les senderes d'interpretació de petit recorregut i baix desnivell per a nens i adults acompanyats d'una guia de naturalesa és una bona opció. “La Senda Botànica y Geomorfológica” del Parc, ben senyalitzats on trobarem cartells explicatius sobre flora i apreciar-ne glacials, morrenes, zones càrstiques o canals d'allaus.

La flora d'aquesta zona va despertar gran interès des del segle XVIII als botànics i la regressió de les glaceres estava beneficiant la colonització vegetal d'algunes zones. Entre aquestes riqueses es pot destacar una cinquantena de plantes endèmiques del “Parque Natural Posets-Maladeta”.

Alguns animals com el bucardo ja amb prou feines té presència, igual que l'ós, el gall-fer, l'escàs trencalòs, les perdius nivals o l'òliba de Tengmalm. Encara podem trobar rastres d'alguns d'aquests animals.

L'ós, avui dia reintroduït mitjançant alguns exemplars portats d'Eslovènia, com “Pyros”, que sol rondar Benasque. L'isard, cada dia més abundant, vaga per les zones altes recelós dels humans. Les marmotes, que van arribar des de França procedents dels Alps. És poden veure amb facilitat i escoltar les seves xiulades d'avís, especialment durant les primeres i últimes hores de llum. L'excés ibèric, un talp aquàtic de 10 cm, endèmic de la Península i que costa molt de veure. Viu en les parts altes dels torrents, sobre els 2.500 m. d'altitud. El fugisser gall-fer, una espècie de gall indi enorme de gairebé 80 cm d'alt. Viu en boscos de pi negre, una relíquia de la taiga. Queden amb prou feines 25 mascles i se'ls pot trobar al “Parque Posets-Maladeta”. L'escassa perdiu nival, que canvia el seu plomatge de marró al blanc a l'hivern i viu entre els 2.500 i els 3.000 m. El carronyer trencalòs de fins a 3 m d'envergadura està en perill d'extinció. Ronda per “el Valle de Benasque y Barrabés” i vénen des de lluny naturalistes a observar-ho. Queden uns tres-cents als Pirineus i són els únics de tota Europa.

És, sens dubte, un bell racó del Pirineus Central d'imprescindible visita per als afeccionats a la muntanya i a la naturalesa. Amb aquesta guia de l'Editorial Desnivel podeu gaudir de les meravelles del Pirineu aragonès i que podeu adquirir a la Llibreria Horitzons de Barcelona a www.llibreriahoritzons.com.

Informació enviada per: Llibreria Horitzons